Agonia de Llum, la poesia secreta de Mercè Rodoreda

Castellano: Vull llegir-ho en català

Con motivo del centenario del nacimiento de Mercè Rodoreda, Forat Sense Fons presenta "Agonia de Llum, la poesia secreta de Mercè Rodoreda", la obra más íntima y desconocida de la autora. Un espectáculo donde plasmará la angustia, la pérdida, el amor, el paso del tiempo, la vida y la muerte, de uno de los iconos más importantes de la literatura catalana.

Mercè Rodoreda cultivó entre 1947 y el 1969 una faceta poética que después alla misma quiso dejar atrás para dedicarse de lleno a la novela, que más tarde la haría tan célebre. Fue el mismo Josep Carner, 'El Príncipe de los Poetas', quien le sugirió que probara de hacer poesía y quien se convirtió durante años en su maestro en este género. Fue así como Rodoreda escribió en París un centenar de sonetos, con los que ganó en tres ediciones consecutivas -1947, 1948 y 1949- los Juegos Florales convocados en el exilio. Pero Rodoreda era una mujer de rupturas y finalmente cambió París por Ginebra y olvidó para siempre la poesía.

Català:

Enguany, amb motiu del centenari del naixement de Mercè Rodoreda, Forat Sense Fons presenta "AGONIA DE LLUM, la poesia secreta de Mercè Rodoreda", l'obra més íntima i desconeguda de l'autora. Un espectacle on plasmarà l'angoixa, la pèrdua, l'amor, el pas del temps, la vida i la mort, d'una de les icones més grans de la literatura catalana.

Mercè Rodoreda cultivà entre el 1947 i el 1969 una faceta poètica que després ella mateixa va voler deixar enrera per dedicar-se de ple a la novel·la, que més tard la faria ser tan cèlebre. Va ser el mateix Josep Carner, 'El Príncep dels Poetes', qui li va suggerir provar de fer poesia i qui durant anys es va convertir en el seu mestre en aquest gènere. Fou així com Rodoreda va escriure a París un centenar de sonets, amb els quals guanyà, en tres edicions consecutives -1947, 1948 i 1949-, els Jocs Florals convocats a l'exili. Però Rodoreda era una dona de ruptures i finalment va canviar París per Ginebra i va oblidar per sempre la poesia.