George Sand i jo

Moltes herbes i poca sobrassada. Quim Lecina ens presenta un monòleg que passa bé però que no aprofundeix gaire. La seva interpretació és acurada però pel meu gust una mica plana. Vull dir que no hi ha massa varietat de registres per transportar les emocions al públic. L'esforç és lloable. L'espectacle em va agradar, però més pel que proposa que pel que ofereix. Espectatives un tant frustrades. Ell convida a unes delicioses herbes mallorquines (i a "Quelitas") per anestesiar als mallorquins que hi havia a la sal. Pot ser ens volia anestessiar a tots. Malgrat tot m'ho vaig passar bé i us ho aconsello, si voleu gaudir d'un petit carmelet pseudomallorquí.

Un muntatge molt interessant. La proximitat entre l'espectadors i els artistes ja és un valor per sí mateix, però en aquest cas, aquest no és només una circumstància física sinó que tant la Sira com en Quim, fan que el públic sigui també partícep de tot el que s'interpreta i explica. Absolutament recomanable!!!. La perfecta connexió amb el públic.

Les cadires són molt incòmodes!!!.

La pianista interpreta Chopin magistralment i el mestre de cerimònies que l´acom. L´ espectacle val la pena i els glopets de licor baixen molt bé. Deliciós espectacle de petit format. Una de les coses que es podrien millorar són les cadires. A la sala Joan Brossa els seients són molt més còmodes. La interpretació.

Les cadires podrien ser més confortables.

Excelencia. Un texto, un actor y una pianista que nos transportan hasta la alta cultura. Te sientes en la Europa culta a la que siempre quisimos pertenecer.

Es imposible encontrar algo que no te guste en una propuesta tan autoexigente.

Muy instructivo y ameno. Muy buen trabajo de los dos conductores del espectáculo, divertido e interesante a la vez.