Una Lluita constant

La Ruta 40 a Cúbit abordava la creació de la memòria i ara apel·la a aquesta mitjançant teatre documental que no es limita a mostrar sense més, amb direcció de Carlota Subirós. Amb fragments de documentals revivim l'auge i caigudes cíclics de les lluites populars, siguin obreres, racials, d'accés a l'habitatge, de llibertat sexual ... També el perill de perdre’s en com organitzar la revolució en comptes de fer-la. I denúncies que es van formular fa 40 anys i són tristament vigents. Alberto Diaz, Albert Prat, Alba Pujol i Maria Ribera posen veu a les imatges (amb eteris i musicals moments de pausa), cenyint-se a la literalitat de parlaments, proclames i debats. La Veritat de la força, dubtes, ràbia, fermesa, derrota... dels qui van creure en la lluita ens arriba i cobra vida més enllà de la literalitat de les paraules gràcies a les interpretacions, directes a la consciència, intel·lecte i el cor. Hom surt trist o esperançat: o les revolucions estan destinades a ser derrotades o bé han estat assaig per aprendre i tornar a intentar-ho. La posada en escena ens fa sentir part dels debats, envoltats de llibres, amb els intèrprets seient al nostre costat o dirigint-se directament a nosaltres amb la força de l'honestedat. En resum: una proposta valenta, reptadora, exigent, rabiosament actual amb la intel·ligència de no ser grollerament explícita, de reflexió sobre quin món volem i què farem per aconseguir-ho. Les interpretacions aconsegueixen que la càrrega intel·lectual i sociològica sigui accessible i les no visquem des de la veritat. I reflexions per quan acaba l'obra, que incita al debat i a qüestionar-se tot, començant, potser, per com dur a terme el següent episodi de la lluita constant.