De musica i d'homes

De música i d’homes és una història d’una dona (present), d’uns quants homes (absents) i d’unes quantes cançons (pop) que han acompanyat les seves vides.

Castellano: Vull llegir-ho en català

Patti ha encontrado al hombre de su vida. Esta noche es su última noche sola: mañana se van a vivir juntos. Pero quiere asegurarse de que esta vez -que ella intuye como su última oportunidad- todo salga bien. Y está dispuesta a hacer cualquier cosa para conseguirlo.

De música y de hombres es una historia de una mujer (presente) y de unos cuantos hombres (ausentes) y de unas cuantas canciones pop que ha acompañado sus vidas. Pero también, es una historia de segundas oportunidades, de palabras no dichas a hora, de mensajes que no llegan, de coincidencias (trágicas y cómicas, necesarias e innecesarias), de acuerdos y desacuerdos.

Es también la historia de una manía humana, maravillosa, incomprensible, eterna y nunca exenta de grandes y pequeños obstáculos: el amor. Porque la gente tiene maneras muy extrañas de amar. ¿Podríamos vivir sin música? ¿Y sin amor? ¿Y sin humor?

Bienvenidos a este pequeño viaje vital y emocional de la mano de la música, que como decía Oscar Wilde, `es el arte que está más cerca a las lágrimas y de los recuerdos.´

Català:

La Patti ha trobat l’home de la seva vida. Aquesta nit és la seva darrera nit sola: demà se’n van a viure junts. Però vol assegurar-se que aquesta vegada, que ella intueix com la seva darrera oportunitat, tot surti bé. I està disposada a fer qualsevol cosa per tal d’aconseguir-ho.

Ho ha planificat tot fins al darrer detall. Les espelmes. L’encens. La música. Res no pot fallar. Res. Però...i si s’està equivocant? I si s’ha oblidat d’algun petit detall?

De música i d’homes és una història d’una dona (present), d’uns quants homes (absents) i d’unes quantes cançons (pop) que han acompanyat les seves vides. Però també és una història de segones oportunitats, de paraules no dites o dites a deshora, de missatges que no arriben, de coincidències (tràgiques i còmiques, necessàries i innecessàries), d’acords i desacords.

I és també la història d’aquesta maleïda mania humana, meravellosa, incomprensible, eterna i mai exempta de grans i petits obstacles: l’amor. Perquè la gent té maneres molt estranyes d’estimar. ¿Podríem viure sense música? ¿I sense amor? ¿I sense humor?

Benvinguts a aquest petit viatge vital i emocional de la mà de la música, que, com deia Oscar Wilde, `és l’art que més a prop es troba de les llàgrimes i els records´.