El cos més bonic que s'haurà trobat mai en aquest lloc

 

Pere Arquillué protagoniza este monólogo a siete voces sobre un pequeño pueblo, sus habitantes y sus secretos El cuerpo de un joven de diecisiete años,aparece muerto, vestido únicamente con un bañador rojo y unas bambas de deporte en medio de un campo de forraje. El hallazgo de este cadáver inicia este texto para un único intérprete, donde a través de diferentes voces, como si se tratara de un ritual exorcista,nos adentraremos en este hecho y el bellísimo paisaje rural de un pequeño pueblo donde, aparentemente, nunca pasa nada.

Conoceremos Algunos de sus habitantes, los secretos que se ocultan y, sobretodo, la figura padre, Ramis, que murió hace una década y acontece una pieza crucial en este Rashomon.

El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc recibió el pasado 2020 el XLV Premi Born. Josep Maria Miró se convirtió en el primer autor que obtuvo en tres ocasiones el prestigioso galardón creado en 1970. En el 2009 lo recibió por La dona que perdia tots els avions al 2011 por El principi d’Arquimedes. L’obra forma parte del tríptico de l'epifania integrado por tres textos para un único intérprete
_____________________________________________________________

Pere Arquillué protagonitza aquest monòleg a set veus sobre un petit poble, els seus habitants i els seus secrets El cos d’un jove de disset anys, apareix mort, vestit únicament amb un banyador vermell unes vambes d’esport al mig d’un camp defarratge.

La troballa d’aquest cadàver inicia aquest text per un únic intèrpret, on a través de diverses veus, com si es tractés d’un ritua d’exorcisme, ens endinsarem en aquest fet i el bellíssim paisatge rural d’un petit poble on, aparentment, mai passa res. Coneixem alguns dels seus habitants, els secrets que s’hi amaguen i, sobretot, la figura del seu pare, en Ramis, que va morir fa una dècada i esdevé una peça crucial en aquest Rashomon.

El cos més bonic que s'hauria trobat mai en aquest lloc va rebre el passat 2020 el XLV Premi Born. Josep Maria Miró es converteix en el primer autor que obté en tres ocasions el prestigiós guardó creat el 1970. El 2009 va veure'l per La dona que perdia tots els avions i el 2011 per El principi d’Arquimedes. L’obra forma part del Tríptic de l'epifania integrat per tres textos per un únic intèrpret.