Els humors musicals del capità Hume

Con la publicación de "Musicall Humors" en Londres en 1605 Tobias Hume (1569 - 1645) erige un verdadero monumento a la gloria de la viola. Esta colección de 117 piezas no es un batiburrillo sin sustancia o gusto propio, sino que muestra una inspiración y originalidad indiscutibles. En la agrupación de las piezas, Hume (de principal ocupación militar), se deleita en la ilustración de estados de ánimo variables, tal y como sugiere los títulos de las piezas, como por ejemplo: My Hope is Decayed, Good Againe, pregunta, An answer; Deth, Life, entre otros.

"Musicall Humors" es el primer libro dedicado exclusivamente a la viola, en un momento en que ésta disputaba la supremacía en el laúd. Así lo muestran los términos tendenciosos con los que se expresa Hume en el prólogo de su obra para justificar la preeminencia de su instrumento. Poco después la viola suplantaría definitivamente el laúd, aunque será deudora, no sólo en la notación, perfectamente adaptada a los efectos de scordatura, o en algunas características en la forma de tocar, sino que también fue el laúd el principal inspirador del repertorio de la primera generación de violistas ingleses.

Tobias Hume fue un músico de una calidad indiscutible y uno de los principales intérpretes de viola da gamba de su tiempo.
________
Amb la publicació de "Musicall Humors" a Londres al 1605 Tobias Hume (1569 - 1645) erigeix un veritable monument a la glòria de la viola. Aquesta col·lecció de 117 peces no és pas un batibull sense substància o gust propi, sinó que mostra una inspiració i originalitat indiscutibles. En l'agrupació de les peces, Hume (de principal ocupació militar), es delecta en la il·lustració d'estats d'ànim variables, tal com suggereix els títols de les peces, com per exemple: My Hope is Decayed, Good Againe, A question, An answer; Deth, Life, entre d'altres.

"Musicall Humors" és el primer llibre dedicat exclusivament a la viola, en un moment en què aquesta disputava la supremacia al llaüt. Així ho mostren els termes tendenciosos amb què s'expressa Hume en el pròleg de la seva obra per tal de justificar la preeminència del seu instrument. Poc després la viola suplantaria definitivament el llaüt, tot i que en serà deutora, no només en la notació, perfectament adaptada als efectes de scordatura, o en algunes característiques en la manera de tocar, sinó que també fou el llaüt el principal inspirador del repertori de la primera generació de violistes anglesos.

Tobias Hume fou un músic d'una qualitat indiscutible i un dels principals intèrprets de viola da gamba del seu temps.