Gabriel Córdoba - Superstar

Des que últimament han proliferat els monologuistes i molts d\'ells de dubtosa qualitat, havia deixat d\'anar a veure aquest tipus d\'espectacles. Però en llegir en diversos mitjans i en especial Teatre Barcelona totes les opinions positives i molt ben valorades, ahir a la nit vaig decidir anar al Teatre del Raval a veure a Gabriel Cordoba, i afegeixo ara també la meva perquè em va semblar magnífic. Fuig de l\'acudit fàcil, de ficar-se amb polítics i de les armes que tots utilitzen i centra el seu espectacle en fer un repàs des de la seva infantesa a l\'actualitat fent paròdia de si mateix i un rebuig a la intolerància i l\'homofòbia. Com ja va sent habitual últimament, utilitza un suport audiovisual, un d\'ells molt aconseguit amb imatges trucades mentre ell interpreta Mujer contra mujer de Mecano, ret homenatge a David Bowie cantat Space Oddity, així com la d\'altres cantants. Àgil, provocatiu, però sobretot amb un do increïble per connectar amb el públic. Llàstima que l\'espectacle se\'t fa curt i voldries més i l\'únic però, és que considero excessiu la infinitat de vegades que ens recorda la seva orientació sexual, però vaja és la meva percepció que no resta qualitat a l\'espectacle. Es pot veure fins a final de mes si no pròrroga, però només la nit dels dissabtes. Si aneu no us en penedireu.

Ya conocía al artista y está claro que en el teatro se puede ver mejor todo su potencial. Su monólogo, si en cualquier local ya es bueno, mejora sobremanera al poder contar con nuevos medios (luces, pantalla, etc.). Los vídeos y las canciones que se incorporan son las pinceladas perfectas para formar un gran show