Tick, Tick...Boom

8.7

Hebert

¡Lo recomienda!

L’èxit no sempre arriba per molt que t’hi deixes la pell. I de vegades, ni que arribi, com és el cas de Jonathan Larson, no ho fa quan toca. Cal seguir perseguint l’èxit o reconeixement en allò que ens apassiona però no ens dóna de menjar? És just fer-ho per qui està al nostre costat? És just no fer-ho per a un mateix? Tick, Tick...Boom! tracta això amb un muntatge senzill, que no simple, excepcional, que mostra que no calen (tot i que s’agraeixin) grans mitjans per a emocionar, amb un excel•lent, (i van...) Xavi Duch, que transmet la passió per l’autor i el tema que es tracta i l\'amor a la -inestable- professió . Tick, tick… Boom! és qualitat a cabassos, emocions i una picada d’ullet a les nostres vides amb un talent extraordinari. I no, no tot és dolç (la SIDA, els trenta com a frontera…). I sí, al sortir el cor et fa tick tick boom, a cadascú pels seus motius. L’única petita pega, és que a vegades costa entendre alguna lletra, però és el preu a pagar (passa a pocs moments) per tenir una magnífica banda en directe, com ens té acostumats el Teatre Gaudí. I a tot això jo no sóc entusiasta de Rent (aquell final…) però sí fins a la medul•la de qui tantes i tantes alegries m’han donat amb treballs previs. Gràcies, novament, doncs, Ferran Guiu, Marc Gómez, Joan Comaposada, Xavi Duch, Lu Fabrés i Marc Pociello.

10

Henar

¡Lo recomienda!

Ja coneixia les cançons i l'obra d'en Larson i em preguntava quan la podríem tenir aquí a Catalunya perquè feia anys que tenia ganes de veure-la en directe. L'experiència no podria haver estat millor: en Marc Gómez ens torna a sorprendre -ja ho va fer amb Rent, Dies Normals o Tell me on a Sunday- amb una adaptació al català brillant de l'obra duta a terme per un repartiment meravellós, res a envejar als repartiments de Broadway. Penso que en Xavi Duch és dels millors actors de musicals que hi podem trobar al país i juntament amb la Lu Fabrés formen un dels millors tàndems que he vist mai a casa nostra. I aquí, a més, hi afegim en Marc Pociello, que ja l'havia pogut veure a altres musicals i que també el considero un actor meravellós. Mai no l'oblidaré en el seu paper d'aviador a El Petit Príncep. A més, si no coneixeu l'obra us diré que és una obra amb temes quotidians, propera; és impossible no sentir-se identificat, en algun moment, amb les vivències dels personatges. Aneu-hi, no us en penedireu.