julianen

"Calidad artística "

Un musical de petit format a la manera de cabaret, per explicar amb amor i sensibilitat la vida de Paco Alonso, una persona que diagonalment vaig conèixer. Joan Vázquez fa una creació en evocar els detalls principals d’una vida complicada en uns temps encara més complicats per persones d’aquell estil de vida. Entre riures i plors Vázquez explica aquella vida, aquella anima i amb el seu talent com actor, cantant i ballarí ens transporta aq la nostàlgia d’un temps remot però mai perdut ni oblidat, totes les cites de persones i llocs que il·lustren el text ens eren familiars i propers, nosaltres també vam ser una mica Paquito forever. No em podia sostraurem durant tota la representació el recordar la primera vegada que vaig veure a Joan Vázquez, just sortit dels Escolapis i de la mà de Laura el vam conèixer, fou a els Lluïsos de Gràcia, un bell xicot ple d’il·lusions i talent innat acompanyat dels seus pares col·laboradors sense fissures.

¿Si fueras el organizador o promotor del espectáculo que harías diferente?

Todo correcto

¿Si pudieras hablar con el artista (cantante, actriz, actor,...) qué le dirías?

Que siga así

Positivo: Todo

Negativo: Nada

"Imprescindible"

Impresión fuerte anímica

Positivo: Todo

Negativo: Nada

Positivo: El chico de la última fila: Sorpresa al llegir minuts abans d'entrar a la sala que aquesta peça teatral fou pel·lícula dirigida pel intrèpid François Ozon. Film que vaig veure el març del 2013 amb el títol "Dans la maison". Ha estat una molt agradable sorpresa anar recordant i descobrint les diferencies entre el film i la obra teatral que estava veient, un exercici molt interessant i engrescador. De la obra no dic res més del que deia ara fa un any, te molt mala llet i no deixa cap respir ni indulgencia per cap dels seus personatges, tots surten ben mal parats i a la vegada Mayorga, els estima i te'ls fa propers a tu. Tot això gracies a una molt bona direcció escènica neta i polida, cap actor esta mai en fals i les quasi dues hores que dura la representació els sis personatges es mouen per el despullat escenari com si fos un ballet en que taules y cadires ballen i respiren paraula rere paraula. Un bravo absolut a tota la companyia, veus potents, vibrants i plenes de sentiments amagats. El director a treballat molt be les mirades intercanviades entre tots els components de la sarcàstica comèdia.

Positivo: Obra mestra. Cada cinc anys el magra cinema italià treu una obra mestra el que en el 2003 va ser l?immensa i inoblidable ?La meglio gioventù? ara és aquesta peça de rellotgeria cinematogràfica, una direcció nova per un tema vell, un nou Visconti, un festival Tilda Swinton perquè els Tolstoi, Hitchcock i Flaubert es donen la ma. Per aplaudir-la.

Positivo: Talent demostrat. Si això en volen dir cabaret literari no els hi treure del cap, el que sí he de fer és agrair a qui hagi fet el text per la feinada i el talent demostrat, una hora en la qual no et deixen ni un segon de descans al intel?lecte, tortura psíquica per un divertit infern. Els quatre actors són magnífics, ho fan tot i ho fan be, si canten, si ballen, si actuen, divertits, esbojarrats, talent constant sobre l?escenari. Una gran direcció de Gemma Beltran.

Positivo: Portentosa actriu anomenada Pepa Plana. No estant gaire partidari de veure espectacles teatrals on el personatge és o s?assembla a un pallasso faig feliç excepció amb aquesta portentosa actriu anomenada Pepa Plana, reina de la mímica, l?humor i l?anarquia. Ja és la tercera vegada que la veig i no em cansa gens ni mica, en cada espectacle es renova i millora com el bon oporto.

Positivo: La peixatera. Vells costums dels mercats de la nostra infància, res a veure amb el Eroski o Caprabo de la cantonada, un text divertit, intranscendent però molt humà, meravellosament interpretat per aquest cuirassat anomenat Xus Estruch, tan estimada.

Positivo: La música. Les denses migranyes que t?agafen quan veus les pel·lícules de la Duras són aquí millorades perquè l?obra es ben curta, una hora tan sols, i sobre tot per la magnifica suprema presencia de Maria Molins que està entrant a la edat adulta de la millor manera i única possible amb dignitat intel·ligent.

Positivo: 8/10. Una comèdia d?avui dia, amb els problemes idiotes que tenen las majoria de les parelles joves que ho han tingut tot bastant fàcil excepte el trobar la formula magistral per ser una mica feliç sense fer-te mal en intentar-ho.

Positivo: El berenar d'ulisses. La meva opinió difereix bastant de les critiques llegides, l?obra es reiterativa i repeteix les coses quatre vegades com si fóssim curts de gambals. No crec que li faci falta una durada tan llarga per un text tan minso. La direcció de la Puyo te molts moments sorprenents i brillants. La interpretació molt bona, gràcies a tots ells no m?he adormit. TEATRE EL BERENAR D'ULISSES d'Enric Nolla 2010 6/10 Magda Puyo - Blasco, Carvajal, Esteve, Urroz, Jové.